Se’ns mengen la llengua

L’altre dia estava a Barcelona amb la meva germana i vaig tenir una urgència que em va portar a anar a un hospital de la ciutat. Quan hi vaig arribar, vaig veure que els treballadors no eren capaços d’atendre’m en català, una de les llengües oficials de la ciutat. Aquest fet em va portar a reflexionar, que a Barcelona, ciutat molt multicultural i amb molts immigrants, és més usual, tot i que trist, que no es parli d’igual manera que fa uns anys la llengua catalana. Però i a Andorra? Al nostre país no tenim el castellà com a llengua cooficial, l’única d’oficial és el català. Això porta a pensar que la pèrdua de la llengua no serà tan exagerada com a un lloc com Barcelona, però és un pensament equivocat. A Andorra, també s’està perdent l’idioma.

Fa uns anys era impensable assistir a un lloc del sector terciari, on els treballadors treballen de cara al públic, i que aquests no fossin capaços d’atendre’t en català. Tot i ser la llengua oficial del país són incomptables els immigrants que venen a viure a Andorra i aprenen a parlar castellà abans que català per treballar al país. Fet preocupant també per part dels establiments on no s’exigeix un nivell de català per treballar.

De la mateixa manera, és evident que la llengua castellana s’està superposant a la catalana. Un altre exemple el tenim en què molts treballadors del servei públic, independentment de si saben parlar català o no, per inèrcia, inicien les interaccions en castellà. Després si la resposta del client és en català, llavors sí que parlen català. Però quin és el primer impuls? Atendre en castellà. I aquí és on està el problema. En què si els primers impulsos continuen sent aquests, s’arribarà a un punt on es convertiran en els de tothom i el català ja ni ens farà falta.

A més a més, en caminar pel carrer o freqüentar llocs amb gent és devastador escoltar i adonar-me que entre grups socials, allò habitual és relacionar-se en castellà. Un exemple, una vegada més, que aquesta llengua es menja la nostra i no fem res per evitar-ho.
Personalment, em preocupa saber que en uns anys, si no s’actua per revertir la situació, és possible que la nostra llengua, la del nostre país, la de casa nostra, ja no es parli.

És veritat que, el castellà és una llengua actualment parlada en més llocs del món, però deixarem així com així que la nostra llengua, l’idioma oficial del nostre país, es perdi? Deixarem que el castellà el substitueixi? El català forma part de la història i la cultura d’Andorra, el català forma part d’Andorra. Es vetlla per conservar parts d’ambdues que fan que el país no avanci, però ara deixarem que l’idioma oficial desaparegui?