Reaccionar

Ser jove avui en dia vol dir unes quantes coses. Som la generació perduda, però alhora som el futur. Som els culpables de moltes coses, però alhora hem de ser la solució de moltes altres. Cada vegada tenim la ment més oberta i comencem a trencar amb moltes de les normes imposades per la societat. Masclisme, patriarcat, racisme, discriminació LGBTIQ+, volem anar en contra de tot... O no?

En els últims anys s’han fet molts passos endavant. Més dones en posicions de poder, més gent còmoda i lliure amb la seva identitat de gènere, més integració per a immigrants, etc. Però encara queden molts passos per fer: les dones seguim morint a mans d’homes, caminant amb por a la nit i patint a mans del patriarcat. Qualsevol identitat de gènere que surti fora de la norma no és ben rebuda a molts llocs, com al nostre país. Emigrar comporta rebre racisme i xenofòbia a qualsevol lloc, en major o menor mesura. Tenim molts problemes encara i quina és la solució? Que les generacions més joves, més conscients d’aquests problemes, ens queixem, ens manifestem, cridem i lluitem per un futur millor i perquè les futures generacions creixin amb uns valors d’acceptació i amb menys odi.

Tots tenim molt clar aquest principi. Però què passa quan posem això al costat del futur que ens espera realment? El nostre planeta s’està morint. Si no hem passat ja el punt de no retorn al ritme que anem no hi ha marxa enrere de totes formes. No hi ha una verdadera intenció de millorar les coses per part de qui realment pot millorar-les.

Si posem tots aquests termes en una equació, el resultat és una muntanya russa de sentiments i d’intencions. Els joves ens adonem dels problemes que existeixen i volem lluitar per canviar-los. Però també sabem que probablement lluitem per un futur que no existeixi. Cada vegada tindrem més virus, més desastres i menys recursos. De què ens servirà lluitar contra l’odi i millorar la nostra societat, si no tindrem on viure? Estem d’acord que hi ha molts problemes preocupants avui en dia, però estem ignorant el més gran de tots.

Després de deixar clar que ja tenim prou problemes, de cara a un futur massa gris, en aquest país en tenim un de molt pitjor: la passivitat. Veure aquests problemes, veure el que ens espera i ignorar-ho. No prendre mesures és igual de greu que causar-los.

Cal que els joves reaccionem i formem part del canvi. Si volem un lloc on poder viure i viure sense odi, cal que ens moguem. La forma més directa és la política, però hi ha altres formes de participar i de canviar coses: Ser conscients de les nostres tendències consumistes i moderar-les. Informar-se sobre problemàtiques actuals i les seves solucions. Corregir actituds masclistes o racistes que tenim interioritzades. Hi ha moltes formes de participar, però primer hem de ser conscients dels problemes que tenim i hem de voler fer-hi alguna cosa al respecte.