Prou excuses

Jo sóc feminista. Sóc d'esquerres. M'indigna el racisme. L'extrema pobresa, la xenofòbia, les guerres, els refugiats... Hi ha moltíssims problemes en aquest món que hem construït. Però cap com el canvi climàtic. El canvi climàtic és l'únic que està sempre present. Cada vegada que penso en el futur o faig plans, hi ha una veueta que em recorda que pot ser que no el vegi mai, aquest futur. Cap altre problema té cabuda en un món on no es pari el canvi climàtic. Com se suposa que hem d’arreglar els mobles de dins de la casa si la casa ens cau a trossos?

Com amb molts altres problemes, l'enemic més gran del canvi climàtic és el desinterès. Qualsevol pensaria que a les generacions més joves, com ens afecta directament, ens preocuparia una mica més el que li passi al planeta. Tristament, no és així. Molta gent s'escuda en el fet que les accions d'una sola persona no poden contribuir a canviar res. Però, i la de coses que canviarien si ningú pensés així? No es pot negar que cada vegada és més la gent implicada i que evidentment als joves ens preocupa cada cop més. Però no n'hi ha suficient.

D'excuses, n'hi ha moltíssimes. Quantes vegades he escoltat "No n'hi ha per tant" o "Perquè he de reciclar si després s'ajunta tot?". Afirmacions fetes sense cap base i que només serveixen per defensar actituds i hàbits que realment no tenen cap justificació de pes, sinó que fem perquè triem el camí més fàcil, que no implica esforç.

I és que al final tot això es basa en dues coses: el què ens ha ensenyat i ens inculca la societat consumista en la qual vivim i el poc que ens agrada fer cap esforç per canviar-ho. Perquè tampoc negaré que viure de forma sostenible implica un esforç. Coses tan petites com deixar de comprar productes d'un sol ús, pot ser difícil econòmicament. Però cada vegada hi ha més companyies i més gent que intenta apropar la sostenibilitat a totes les butxaques. Cal informar-se, buscar, i el més important, conscienciar-se.

És cert que hi ha coses que no depenen de nosaltres i coses que no podem canviar, però les cases no es comencen pel teulat. Perquè encara que no ens puguem permetre moltes coses, només tenir present que hi ha un problema, pot portar molts canvis. Tenir present el canvi climàtic, i entendre de veritat el perill que representa per mi i el meu futur, m'ha portat moltes vegades a frenar actituds consumistes. No comprar-me roba nova cada temporada, o sabates noves quan no em fan falta, o gastar més en productes reutilitzables, m'ha ensenyat que hi ha coses més importants i que les petites coses si fan diferència.

L’informe de l'Organització Meteorològica Mundial, "L'estat del clima global" de l’any 2020, ens hauria de fer parar i pensar una mica. L'aturada per la COVID no ha frenat l'avançament del canvi climàtic, i 2020 ha sigut un dels tres anys més càlids registrat des de 1993. Al ritme que anem, els joves no veurem fer-se realitat els nostres plans. Cal deixar de posar excuses. Cal veure el que és realment important. El canvi és responsabilitat de tots, i hem d'assumir aquesta responsabilitat si volem veure el nostre futur.