Participació

Vaig llegir un comentari sobre mi a principi de legislatura. «Soc molt bon músic i un pèssim polític». No era exactament així, però resumit seria això. Qui va expressar això, no m’ha escoltat mai en directe. Convido a tothom a l’Auditori Nacional la nit del 24 de setembre a comprovar-ho. Venim els Smart Shallows, toquem funky com a estil base, barrejat amb alguns altres. Fem música. Fem moure el públic de cos i ànima, que ja és el que ens agrada aconseguir. I després de la publicitat, heus aquí una reflexió.

10 músics junts, un repertori concret –que era d’una sola cançó i ara és de tantes com per omplir els horaris exigits a la temporada de l’Auditori–, i amb la qualitat requerida. Nou éssers trien fiar-se del meu projecte, que es fan seu; parlo de confiança cega. Això no ho veia, fruit de problemes d’autoestima derivats d’experiències ja exposades en anteriors articles. M’ho he guanyat per ser qui soc, i per oferir sincerament el que tinc, com a músic i com a persona. Això implica prendre decisions, que agradaran o no, i compto amb les opinions dels membres del grup, que escolto i que em fan créixer, amb els que de vegades podem enfadar-nos i ens acabem perdonant perquè ens estimem.

10 vots poden ser decisius, de gent que comparteix món amb la classe política andorrana, que té les seves preocupacions, que odia que la utilitzin, que la recordin durant la campanya, per votar, o per entrar a llistes, i que després passin a ser persones caigudes en l’oblit. És impossible ser amic de 75.000 persones. No ho és interessar-se per aquelles que poden donar un cop de mà i no estan convençudes. Però de la mateixa manera que passa en l’àmbit professional, en el meu cas la música, que com més contacte hi hagi entre els membres d’un grup, més fàcil és fer la feina, i millors resultats es poden obtenir, penso que ha de passar en la política. Mantenir un contacte més estret, i no només cada quatre anys i per interès electoral, entre els líders dels partits i les seves bases, col·laboradors i simpatitzants, també facilitarà la feina –a part d’evitar la sensació de ser un objecte d’un sol ús, en un temps en què tant es parla d’economia circular–. 

I si la baixa participació electoral resideix en què la població percep que no importa un excrement durant tres anys? I si costa fer llistes per aquest motiu? Cal més que beneficis lucratius. L’escalfor humana és la millor moneda de canvi amb la que es pot regar la terra en la qual neix qualsevol col·laboració. Actualment, treballo amb un equip que, com a mínim, quan em veu em pregunta una mica per mi, per com em va tot. Es tracta de gent que no em fa sentir objecte polític. He après a tenir paciència i tinc l’espai per expressar allò que no funciona i, si vull contribuir a millorar-ho, he de ser insistent. Si la baixa participació política és una preocupació, acostem-nos als habitants d’Andorra. Les lleis asseguren la bona convivència; els líders propers representen la confiança mancant.

(El Periòdic d'Andorra, 1 de setembre del 2022)