L'homofòbia a Andorra

Porto uns dies pensant la temàtica d’aquest article. No ho tenia molt clar i vaig demanar opinió. A la meva germana, de 15 anys, la primera. Em va dir: sobre l’homofòbia. Casualment una amiga a la qual també li vaig demanar em va contestar el mateix. Normal, donat que s’ha acabat el mes de l’orgull LGBTQ+. Això em va portar a reflexionar i la conclusió és devastadora: a Andorra hi ha molta homofòbia i no se’n parla prou.

Quantes vegades sentim frases com «No siguis marica» o la paraula «Maricón» utilitzada com a insult? Potser aquesta és de les cares menys greus de l’homofòbia, però són actituds i pensaments que tenim tan integrats que són gairebé normals. La tolerància i el respecte cap a la gent del col·lectiu LGBTQ+ és un dels aspectes en els quals anem un pas per darrere de la resta del món i on encara ens queda molt camí per recórrer. Tots ens escandalitzem davant dels crims d’odi que pateixen. Veiem les notícies, sentim a parlar d’un noi que han assassinat a la Corunya i se’ns encongeix el cor, amb raó. Però no cal anar tan lluny per ser testimonis de la profunda homofòbia i discriminació que pateixen encara avui la gent d’aquest col·lectiu. No puc contar la mà de vegades que he escoltat, fins i tot de gent propera a mi, xiuxiuejar sobre l’orientació sexual d’una persona.

Potser és veritat que en homofòbia específicament estem fent petites passes endavant i no es deixarà de respectar algú per qui li agradi o li deixi d’agradar. Segueix sent una cosa important, però cada vegada menys la gent es riurà o es burlarà de tu si ets homosexual. Això sempre que no parlem d’identitat de gènere. Cada vegada hi ha més respecte i som més oberts respecte a l’orientació sexual d’algú altre. Però a Andorra encara hi ha molta aversió a tot allò diferent. Aquí és molt difícil trencar amb les normes de gènere establertes i identificar-se d’una manera diferent de la normal. Moltíssimes vegades he escoltat burles i insults cap a gent transgènere en aquest país. Moltes persones no tenen ni idea sobre què és la identitat de gènere, ni els interessa entendre-ho. Sembla més fàcil estar familiaritzats amb allò normal i apartar tothom qui surti d’aquesta norma. Hi ha molt poc coneixement i és molt difícil trobar gent que estigui familiaritzada amb termes com no-binari o cisgènere, per exemple. I això no pot ser.

Andorra ha de fer una feina molt extensa de reflexió per veure què estem fent malament pel que fa a la discriminació envers el col·lectiu LGBTQ+. Ja n’hi ha prou de girar la cara i ignorar com pateixen. Tots ens hauríem de preocupar d’estar educats en matèria de gènere i sexualitat. No pot ser que a la gent d’aquest país li faci por manifestar la seva identitat de gènere o orientació sexual perquè se’ls tracti diferent o pitjor. I la responsabilitat de canviar en aquest aspecte la tenim especialment per tal de fer del nostre país un de més respectuós i obert perquè la gent no tingui por a ser ella mateixa sense rebre odi.