El passat dia 17 de maig va ser el Dia internacional contra la LGTBI-fòbia. L’any 1990 fou el primer cop que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que l’homosexualitat no és una malaltia mental. Tot i fer 32 anys encara ara continuen havent-hi discriminacions i conductes en contra de les diferents orientacions sexuals que no són les heteronormatives. 32 anys d’ençà que l’OMS va entendre que els sentiments i l’atracció sexoafectiva prevalen per sobre del sexe biològic. Tot i així, la LGTBI-fòbia està molt lluny d’estar eradicada.  

Per posar-nos en situació, avui en dia, l’homosexualitat, la bisexualitat i les altres orientacions sexuals i identitats estan penades a més de 72 països i amb pena de mort a 11 d’aquests. És cert que la majoria de països en democràcia no contemplen cap mena de pena, però tot i així, encara avui en dia les persones LGTBIQ+ pateixen discriminacions i veuen vulnerats en molts casos els seus drets. I és que sentir-se segur i lliure no hauria de ser un privilegi del qual només en gaudeixin uns quants. 

Com totes les discriminacions, només poden ser resoltes a partir de l’educació, el respecte i la tolerància. És per aquest motiu que educar en la prevenció i destinar esforços i recursos en aquest sentit és l’únic camí per aconseguir que, més d’hora que tard, el 17 de maig pugui no celebrar-se. 

Hi haurà gent que pensarà que la LGTBI-fòbia ja és cosa del passat i que les diferents orientacions sexuals i identitats han estat acceptades i naturalitzades per la gran majoria de la població, però res més lluny de la realitat. A tall d’exemple durant el 2021 a Catalunya es van produir més de 200 agressions homòfobes, les mateixes pràcticament que l’any anterior. No només les xifres parlen per si soles, sinó que encara hi ha una discriminació latent de la qual no es parla o costa més que es denunciï, com passa en el món de l’esport, entre molts d’altres. Perquè l’orientació sexual i identitat en cap cas hauria de restar oportunitats tant en el món laboral com en el personal.  

En el nostre país, durant el 2021, no s’ha constatat cap denúncia per raó de la LGTBI-fòbia, fet que em duu a pensar si de veritat a Andorra som tan progressistes o, si per contra, ens cal més conscienciació i més acompanyament perquè els fets que es produeixin siguin denunciats. Si més no tots hauríem de parar a reflexionar si de veritat en el nostre voltant la LGTBI-fòbia està eradicada o està tan normalitzada que no som capaços de detectar-ho i posar-hi remei. Així doncs, convido que tots i totes puguem prendre’s uns minuts i revisar els prejudicis que sovint ens porten a no ser tolerants i aplicar discriminació de manera molt subtil.