S’acosta un període electoral. Aviat la ciutadania serà cridada a les urnes per escollir el nou Consell General i, indirectament, qui ha de governar Andorra per als propers quatre anys (i al desembre també haurem de triar els nous comuns). Sí, ja ho sé, fa mandra escoltar els polítics d’una banda i l’altra. Especialment fa mandra quan només fan que fer-se retrets els uns als altres i s’obliden de presentar-nos les seves propostes i explicar-nos què és el que volen per Andorra i la seva gent i com pensen aconseguir-ho. I potser encara fa més mandra aquesta vegada perquè ja portem molts mesos de precampanya, des que el cap de Govern va obrir la porta a un possible avançament electoral –aviat farà un any– per evitar que les eleccions generals i comunals coincidissin en un mateix any.

Sigui com sigui, ens hi juguem molt, fins i tot diria que massa, com per passar de tot plegat.

Penso que és important que els escoltem, que en la mesura del que sigui possible els coneguem, i coneguem els seus programes, per així poder opinar amb coneixement de causa i poder prendre una decisió fonamentada al respecte. I que participem i anem a votar, sigui anticipadament dipositant el vot a la Batllia o el diumenge al col·legi electoral que ens pertoqui. És important que com a joves ens mobilitzem massivament i diguem la nostra. Perquè les decisions que prenen els polítics també ens afecten directament: les beques per poder continuar estudiant, l’accés a l’habitatge, l’accés al mercat laboral, les condicions laborals, les facilitats o no per tirar endavant el nostre propi negoci... Aquestes són només algunes de les coses que depenen del Govern i de les decisions polítiques que s’adoptin i que repercuteixen directament en la nostra qualitat de vida, com a ciutadans i com a joves. En resum, tot el que afecta a la posada en marxa del nostre projecte de vida i els propers anys de la nostra vida depèn del resultat d’aquestes eleccions. Són moltes les coses que deixem a les seves mans, i no podem fer-ho sense dir-hi la nostra ni participar.

És moment de demostrar que som més que quatre eixelebrats –com molts es pensen que som–, que tenim idees i projectes. És moment de defensar el nostre futur i d’exigir que se’ns tingui en compte, perquè no només som el futur, sinó que també som el present. 

Sí, és cert que hi ha d’altres maneres de participar amb les que segurament serien més eficients i amb les quals ens sentiríem més còmodes que només votant cada quatre anys. Però ara per ara aquesta és la manera de participar que hi ha establerta i reconeguda, la que val. I per poder canviar tant la participació com per defensar els nostres projectes de futur, cal que ara, en aquestes properes eleccions, sortim, participem i votem. Diguem la nostra.