Un article de Tomàs González al Periòdic d'Andorra

Un cop escollida la nova junta de la JSA toca posar-nos a treballar. El primer objectiu que ens marquen és la d’ampliar els membres d’aquest òrgan, per la qual cosa durant aquest proper estiu la JSA vol realitzar una sèrie d’activitats adreçades als joves per tal d’aconseguir que vulguin participar en el nostre equip i en el nostre projecte.

El sentiment al qual em vull referir per aconseguir el nostre objectiu n’és, principalment, un: LA CONFIANÇA. Necessitem que els joves entenguin perquè nosaltres som una gran opció per a ells, per què els pot interessar saber de política i, sobretot, com fer front a les problemàtiques que avui dia tenim presents. Unes problemàtiques que malauradament els afecten directament i que en comptes de millorar cada vegada van a pitjor, com per exemple són la de l’habitatge, els salaris, les pensions, etcètera.

Per això, ens hem plantejat realitzar una sèrie d’activitats durant aquest estiu amb l’objectiu de donar-nos a conèixer i explicar com funcionem i que els podem oferir a aquests joves que en un futur poden arribar a formar part de la política del país per a millorar-lo i canviar-lo, si així ho desitgen. La temàtica d’aquestes activitats seran debats, taules rodones o fins i tot un joc amb preguntes sobre política d’Andorra que ens pot servir per a saber fins a quin punt tenen coneixement d’aquest àmbit.

Es tracta de guanyar-se la confiança d’aquest col·lectiu i fer-los entendre que l’esquerra és una opció que existeix a Andorra i que des de la JSA i des del PS ens preocupa la seva situació, perquè són el present i són qui poden fer un futur millor, i que treballem per a defensar-los i vetllar pels seus interessos fent arribar la seva veu al Consell General, al Consell de Comú i a tots els organismes que puguin actuar pel bé dels nostres joves.

Des de la JSA ens marquem aquest gran repte durant els pròxims mesos, un repte que ja sabem que no serà fàcil d’assolir, però que hem d’intentar amb totes les nostres forces i amb el qual no ens podem quedar de braços plegats sabent com és d’important per a nosaltres que els joves tinguin constància que no estan sols. Cal sortir al carrer i interactuar amb ells, escoltar-los, aconsellar-los i assessorar-los.

Entre tots ho podem fer possible.