El cost de la vida i els joves

Els joves de per si tenim molts reptes. És una etapa en la qual construïm el nostre futur. Un dels més importants és la dificultat que avui en dia suposa administrar el cost de la vida. Tot i estar en una etapa de plenitud i haver superat - la majoria de nosaltres- una formació acadèmica llarga i tenir un lloc en el mercat laboral és molt difícil arribar a final de mes, degut a l’alt cost que suposa viure el dia a dia al nostre país.

Entre els joves encara hi ha salaris baixos que no ens permeten poder desenvolupar-nos -ni a vegades cobrir les necessitats més bàsiques-, minvant així les possibilitats de prosperar. Entre els treballadors, la meitat ho fa en condicions precàries i guanya el salari base, que no està proporcionat amb el nivell de vida actual. El mercat laboral és molt competitiu i molts dels joves també es veuen obligats a acceptar treballs que no estan ben retribuïts o la qual és molt inferior a la que hauria de ser.

El cost de l’habitatge és un problema, ja que cobrir aquesta despesa suposa entre el 70% i 80% de la retribució mensual i això fa que els joves no puguin pagar lloguers i, molt menys, poder obtenir una propietat per moltes mesures «especials» que el govern creï. Unes mesures que, casualment, han tret en els darrers mesos. El fet de no poder aconseguir un habitatge comporta que els estils de vida, el desenvolupament i la cohesió social variï donat que en l’actualitat la majoria de joves no poden independitzar-se sols i es veuen obligats a viure amb altra gent o amb la família.

El repte de l’habitatge se suma al fet que la cobertura de les necessitats bàsiques i l’atenció sanitària són cada vegada més cares, fet que comporta que els estils de vida que s’estan promovent no siguin del tot saludables i que el risc en la salut física i mental sigui cada vegada superior.

Un altre repte al qual s’enfronten és l’educació superior. A Andorra l’oferta encara és molt minsa i els joves han de marxar a realitzar-la fora del país, amb el cost que això suposa. Molts no només s’enfronten al mercat laboral i han intentat poder construir una vida, sinó que durant els cinc anys posteriors als seus estudis han de retornar préstecs d’estudiants, fet que dificulta encara més la possibilitat d’estalvi per al futur. Des de molt d’hora han de retornar els deutes que els ha permès tenir una formació acadèmica superior.

Tot això sumat a una realitat en constant canvi i a uns governants que són incapaços de generar mesures per pal·liar les noves realitats presents suposa que la prosperitat cada vegada sigui menor i quedi més palès que, si no tens un bon padrí al darrere, les oportunitats i les garanties per a un bon desenvolupament són més inexistents.

Una realitat que des de PS SDP + ens sembla molt injusta i que volem canviar des del primer moment que governem perquè les oportunitats han de ser per a tothom i no únicament per a uns quants.