.png "Joventut Socialdemòcrata Andorra"){kind=logo}
Avui m’agradaria compartir amb tots vosaltres una reflexió sobre la democràcia i el nostre país. El concepte de democràcia definit per la RAE i el concepte que entenem la majoria de nosaltres és el següent:
1. Sistema polític en el qual la sobirania resideix en el poble que exerceix directament o per mitjà de representants.
2. País el qual la seva forma de govern és una democràcia.
3. Forma de societat que reconeix i respecta com a valors essencials la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
D’aquestes tres definicions vull aturar-me en la primera. Andorra, donada la seva particularitat, és un país que en termes de percentatge les persones amb nacionalitat andorrana són menor que les persones amb altres nacionalitats. Aquesta particularitat sovint em porta a pensar si de veritat som un país tan democràtic com pensem o si més no si aquesta democràcia s’aplica del tot.
Per posar-nos en situació i com a exemple, a Andorra l’any 2019 érem un total de 77.543 persones. D’aquestes van tenir dret a vot 27.278 (és a dir, amb nacionalitat andorrana), restant un total de 35.727 residents adults, d’altres nacionalitats, que no van tenir dret a vot.
Així doncs, el 2019, 63.005 persones disposaven de l’edat de vot, fet que comporta que de tota la població major d’edat només el 43,29% va tenir el dret a vot, dels quals només el 68% va fer ús d’aquest. Donant com a resposta que l’elecció del poder executiu del país (amb tota la responsabilitat i competències que en deriven) va ser escollit només pel 24% de la població que vivia a Andorra.
Davant d’aquestes dades i aquestes anàlisis, em costa creure que el nostre sistema electoral vigent sigui «universal» i representatiu de la població d’Andorra, ja que finalment qui acaba tenint veu per al futur d’aquest és una minoria. Aquest debat és espinós i a més d’un no li agradarà parlar-ne, però des del meu punt de vista crec que s’han de trobar maneres de representació real i de participació de veritat en l’esfera política i pública del país.
De veritat creiem que és democràtic un país on només el 43% de la població pot votar? Volem un país que per les seves normes obliguem la gent a renunciar dels seus orígens per participar i aportar en la comunitat que han escollit per créixer? És que no tenen les mateixes obligacions que els que si poden? És que els seus fills no van a les mateixes escoles? És que no els hi afecta les decisions del govern?
Pel que a mi respecta, considero que un país on ni tan sols la meitat de la seva població pot votar no és del tot democràtic, ja que vull viure en un país que de debò es doni veu als seus participants i ciutadans d’una manera o una altra, un país ric en cultures i amb gent implicada a la millora d’aquest, no sé quina és la solució, però considero que s’ha de poder parlar obertament i generar debat si la resposta aquest fet demana modificar la llei electoral, flexibilitzar la d’immigració o si hi ha algun altre escenari possible.
En poques paraules i retornant a la definició amb la qual començava, des del meu punt de vista la sobirania actual d’Andorra no està residint en el poble o si més no, no està residint en tot el poble, sinó en un percentatge baix en comparació a la totalitat de la ciutadania.