.png "Joventut Socialdemòcrata Andorra"){kind=logo}
Des de fa un temps cada vegada es parla i es demana més que la perspectiva de gènere estigui present en el nostre dia a dia i en tots els àmbits. Avui vull fer una reflexió sobre aquesta i la ciència, ja que sovint en els debats quotidians no som conscients de les realitats actuals i el llarg camí que encara ens queda per recórrer.
Quan parlo de perspectiva de gènere ho faig des de la interpretació com a punt de vista per analitzar i reflexionar sobre la qüestió. Un punt de vista que en aquest cas reconeix l’existència de diversitat en els gèneres i s’entén com una construcció de rols, construïts socialment, diferents dins les nostres societats. Així doncs, la perspectiva de gènere és essencial per comprendre, reconèixer i contextualitzar les desigualtats existents entre homes i dones i com les relacions de poder han afectat en la seva construcció.
Quan parlem de perspectiva de gènere en la ciència s’ha de tenir en compte des de dos vessants diferents, però igual d’importants. Per una banda, s’ha de parlar de la participació de la dona en la ciència, el nombre i la carrera professional, i per l’altra, s’ha de contemplar des de l’objecte d’estudi de la ciència.
Un dels reptes que es presenten en parlar de la perspectiva de gènere en la participació en la ciència és l’absència de referents femenins. Aquest any es compleixen 121 anys del Premi Nobel i fins a la data dels 934 guardons entregats 58 han estat a dones, dels quals només 22 han estat concedits per l’àmbit de la ciència. Davant d’aquestes i altres estadístiques, podem dir que al segle XXI encara existeix una desigualtat en les carreres acadèmiques i professionals i continuen havent-hi estereotips i prejudicis davant dels oficis. Segons estudis realitzats per la Unesco, només el 30% d’investigadors i científics del món són dones. En canvi, el 70% de les persones que es dediquen a l’àmbit sanitari i assistencial són dones, és a dir, se continua perpetuant el Rol de la Cura que ha marcat l’evolució d’aquestes. S’ha de tenir en compte que durant la pandèmia actual, l’exposició davant del virus ha estat molt més elevada per part d’elles.
S’ha de continuar buscant una igualtat mitjançant reformes que promoguin l’eliminació d’estereotips, la sensibilització del canvi transversal en l’empoderament femení i promoure una educació que permeti generar noves realitats socials més equitatives, inclusives i més participatives.
La manca de participació de les dones a la ciència no només ha afectat en representació d’aquestes, sinó que també ho ha fet en les investigacions realitzades. El fet que el sector de la ciència hagi estat amb manca de perspectiva femenina ha comportat que no s’hagi tingut en compte aquest gènere en investigacions ni s’hagi invertit en innovació i recerca de patologies que afecten majoritàriament a les dones. Molts estudis fets es basen en individus estandarditzats i masculins, no generant un coneixement acurat sobre les afectacions o conseqüències en les dones. Podem trobar un exemple amb les vacunacions covid i l’afectació en les dones, com les alteracions menstruals. En els assajos duts a terme no es va tenir en compte aquesta realitat. Com també podem veure una investigació tardana en el càncer de mama o l’endometriosi.
Per aquestes raons i altres que no he exposat des de fa sis anys se celebra, l’11 de febrer, el Dia internacional de la dona i de la nena a la ciència, per dedicar un temps a la reflexió i acceptació d’aquesta realitat i generar canvis des d’una perspectiva de gènere molt més integradora i oberta a tots.