‘Flygskam’

Abans d’aquesta pandèmia pel maleït Covid-19 estàvem agafant un camí lent però encertat cap a l’ecologisme. Un camí que s’ha pausat. No obstant això, a Andorra, estem seguint un model econòmic que existeix des de fa molts i molts anys. I mai hem mirat al futur per pensar un canvi en aquest model. Hi ha sortides perquè el futur del nostre país sigui una mica més enlluernador. Sembla que costa prendre decisions que ens portin per aquest camí. 

Darrerament, en aquests temps d’incertesa sentim a parlar de crear un aeroport. Com deia l’excap de Govern, el senyor Òscar Ribas Reig, ja s’ha tingut aquesta idea en diverses ocasions, totes elles tirades enrere. Què els passa pel cap a determinats polítics per revifar aquesta idea cada X anys? Vull pensar que aquest cop també s’acabarà tirant enrere, per què la sensació és que la població no ho vol. Però de moment, el Govern no es mulla en aquest tema.

Dit això, per assegurar-nos d’aquesta sensació que és present a les xarxes d’una forma molt candent, el millor per la tranquil·litat de tothom, seria posar totes les cartes sobre la taula, amb els pros i contres d’aquest projecte, ensenyar-los de la forma més transparent de cara a la població i un cop hi hagi reflexió i debat, procedir a votar si el volem o no el volem aquest aeroport. Crec que és un projecte que pot costar molt i molt car (no només a nivell econòmic sinó a nivell mediambiental). De fet, si ens centrem en el cost econòmic, en una situació en la que estem, d’on traurem els diners per la seva construcció? La Xina? Turquia? Voleu dir que agradarà a Europa aquesta inversió estrangera? Fer un aeroport és com comprar un Ferrari, potser pots comprar-lo perquè t’ha tocat la loteria (decisió errònia, per cert), però desprès, podràs assumir el seu manteniment? Mantenir un aeroport és extremadament costós, i sinó que els hi demanin a Castelló o més a prop, a la Seu d’Urgell. 

El meu títol va en certa manera amb aquesta tendència que us parlava a l’inici: flygskam, una paraula sueca que vol dir «vergonya de volar»; tagsrkyt, una paraula també sueca que vol dir «orgull de viatjar en tren». La idea del flygskam va ser popularitzada per l’ecologista Greta Thunberg, tot i que aquesta paraula, a Suècia, va ser ideada per un ex-medallista olímpic suec (Bjorn Ferry). Aquest moviment ha provocat que els viatges en tren augmentessin a Suècia un 8% i un descens del 5% en viatges d’avió. 

Aquesta tendència el que ha provocat és que diversos països a Europa comencin a legislar sobre els vols de curta durada, obligant a agafar un tren i no un avió. Per què us feu una idea, un avió en un viatge d’una hora (Barcelona-Madrid per exemple) emet aproximadament 60/65kg de CO2, en canvi el mateix trajecte, que en AVE es pot fer en 2h30, s’emet aproximadament 7/8kg de CO2, unes 8 vegades menys, amb marge d’emetre encara menys si la font d’electricitat és verda. Se sent a parlar d’un futur d’aeronaus que emetin zero CO2, Airbus està treballant en un projecte que no creu que pugui tenir sortida fins al 2035. A Suècia, França i Holanda s’estan plantejant restringir els vols de curta durada com per exemple Paris-Marsella o Amsterdam-Brussel·les. A Espanya el debat ja s’ha començat per Madrid-Barcelona o Madrid-Sevilla/Màlaga. 

Una de les millors coses que portava Liberals d’Andorra al seu programa de les eleccions xoca frontalment amb la idea de l’aeroport: Andorra, reserva mundial de la biosfera. De veritat algú pot pensar que amb la creació d’un aeroport, Andorra serà reserva mundial de la biosfera? Algú pot ser tant innocent? Un cop més: res de res. Al 2007, tal com ha exposat el company i conseller general socialdemòcrata Roger Padreny, l’OACI ja declarava la seva negativa de fer un aeroport en els terrenys de Grau Roig. 

En Sebastià Mijares, ens proposava fa poc més d’un any la idea de lligar el tren amb Espanya. No veig impossible la idea de lligar-ho amb França tenint en compte els avanços tecnològics existents. A més a més, en els debats organitzats per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), El Futur a Debat, els experts han evidenciat que l’aposta pel tren és possible, factible i més sostenible. El tren pot transportar més persones amb un cost mediambiental molt inferior. Perquè no ens centrem en aquesta idea que afavoriria no només el transport de persones, sinó també el transport de mercaderies? És important pensar en el futur del país i dels seus joves, pensar en quin tipus de país li volem deixar, pensar en si seguim volent turisme massificat com fins ara, pensar en si volem un canvi més verd per assegurar la salut i vida dels nostres joves. 

Des de la JSA i PS defensem clarament un futur verd. Tant és així que a la nostra proposta de polítiques amb perspectiva de joventut, de nom Les nostres decisions, estableix que Andorra sigui un territori lliure d’aeroport per no hipotecar el futur de les generacions vinents. Aquesta decisió també volem que la prengui ja Govern. I no entenem per què ho dilaten tant en el temps. La pregunta és senzilla: cap i cal un aeroport a Andorra? És factible amb un model de país verd i sostenible?