Cada dia, 8 de març

Arriba un any més el 8M, Dia internacional de les dones, i amb aquest tornen els comentaris que qüestionen la necessitat de jornades com aquestes posant en entredit la discriminació envers les dones.

És cert que de mica en mica es va guanyant cada vegada més una igualtat en el món laboral i s’han realitzat mesures per intentar que homes i dones tinguem les mateixes oportunitats. Tot i així, aquesta igualtat encara no és real i calen molts més 8M per fer palès i reivindicar que queda molt per canviar.

Tot i que vivim en societats molt més avançades, amb més igualtat d’oportunitats especialment en el món laboral i molta més corresponsabilitat, no s’ha avançat de la mateixa forma en l’àmbit personal i domèstic. Encara avui en dia hi ha diferències que tenen un gran impacte en la salut i el benestar de les dones.

Estudis recents demostren que la càrrega mental és major en dones que en homes, derivada de la gestió de tasques vinculades als rols culturalment assignats i assumits per elles. Aquests provoquen que les dones no només tinguin la responsabilitat i les preocupacions derivades del món laboral, sinó que s’afegeixen les de cura, en general.

La planificació, la logística, la coordinació i  la presa de decisions de la llar incideix més en el dia a dia de la dona que en el dels homes i s’intensifica al ser mare. La sobrecàrrega física, emocional i mental porta a una altra càrrega afegida que no és visible i que provoca que no es pugui assolir una igualtat real i efectiva.

És per aquest motiu, entre molts d’altres, que s’ha de continuar alçant la veu el 8M i cada dia de l’any. Les dones reivindiquem que som éssers socials i interdependents que ens construïm i volem seguir creant una societat des de la col·laboració, la solidaritat i la cooperació. Així doncs, per realitzar un canvi real és fonamental poder reconèixer i identificar un problema en l’estructura i la construcció cultural de la societat.

S’ha d'acceptar que hi ha una manca d’igualtat real i per fer front a aquesta és necessari que s’hi identifiqui com a un problema que afecta a totes les persones implicades, de manera que totes i tots som partícips de la solució. Així doncs, és necessari  construir noves realitats molt més corresponsables, igualitàries i respectuoses amb tothom. La lluita per la igualtat no s’ha d’entendre només en l’assoliment de les mateixes oportunitats entre dones i homes, sinó que s’ha d’intentar trobar un benestar real, individual i social, del qual ens beneficiem tots: dones i homes. Per això, és necessari debatre i reflexionar en una nova organització social, uns nous rols socials que garanteixin la sostenibilitat i una equitat real.