Andorra és una opció?

Només tinc vint-i-un anys, però des que vaig marxar a la universitat, he viscut a tres països i ciutats diferents. Tolosa, Roma i Barcelona, són tres grans ciutats molt diferents: la qualitat de vida és diferent, el cost de l’habitatge és diferent, el transport públic és diferent, el menjar és diferent, etc. On vull anar amb tot això?

A mesura que em faig més gran, i el que era abans el futur esdevé el present, em plantejo on vull viure. Vull viure en una gran ciutat? Vull viure a Andorra? On podré trobar les millors oportunitats laborals? Què és essencial per a mi en el lloc on vull fer-me gran? Havent viscut a uns quants llocs diferents, puc comparar les meves experiències per a saber on m’agradaria residir i on no. I doncs me n’adono que potser, no tots els llocs on he viscut són una opció plausible per plantejar-se un projecte de vida: Andorra és una opció?

Un dels factors que és important per a mi és la forma de desplaçament. A les tres ciutats on he viscut, existeix una xarxa de transport públic de més o menys qualitat amb costs diferents. He sigut usuària del transport públic a cadascuna d’aquestes ciutats. I tot i que per exemple triaria abans Barcelona que Roma en aquest aspecte, igualment soc capaç de desplaçar-me per tota Roma a un preu assequible en bus, metro, o tram. Es pot dir el mateix d’Andorra? No. La majoria dels residents del nostre país disposen d’un vehicle personal. Quasi totes les famílies tenen almenys un cotxe i en molts casos més d’un. El transport públic no arriba a tot arreu, és lent, incòmode, i poc freqüent. Per no parlar del fet que està mal vist agafar l’autobús, com si fos “cosa de pobres”.

De totes maneres, el mètode de desplaçament és una tria personal i jo, per sort, tinc mitjans per a tenir un vehicle i poder-me desplaçar pel país. Però hi ha un aspecte que no és tan personal: l’habitatge. Barcelona i Roma són dues ciutats increïblement populars i visitades. Això fa que els preus de l’habitatge no siguin particularment barats. Però un sempre acaba trobant opcions per a viure de forma assequible. En tot cas, no cal travessar la frontera per a poder permetre’s un pis. Els preus del lloguer i la vivenda a casa nostra són un fet que cada vegada em preocupa més, perquè pot ser un factor decisiu en el moment que em toqui triar on fer la meva vida. Com puc plantejar-me si seria feliç vivint a Andorra, si sé que no podré ni permetre’m independitzar-me?

Hi ha mil factors més a tenir en compte quan arriba el moment de triar. M’agradaria poder considerar el meu país, és on hi ha la meva família, on he crescut. Però me n’adono que potser quan arribi el moment, viure a Andorra simplement no serà possible.